Els 10 sentits del project manager

Des de ben petits ens van ensenyar que els éssers humans percebem el que passa en el nostre entorn gràcies als cinc sentits de què disposem (vista, oïda, olfacte, gust i tacte). També es parla d’un sisè sentit que sembla que tenen els animals, que s’anticipen i intueixen molt per sobre de la capacitat humana.

Tanmateix, i com deia l’àlbum d’Els Amics de les Arts, ‘Espècies per catalogar’, el que de moment no és encara reconegut és que l’homo Project Manager (PM) disposa i necessita 10 sentits per tal d’excel·lir en la seva feina. Aquests són els següents:

1. SENTIT DE RESPONSABILITAT

Etimològicament, responsabilitat deriva de respondre (participi de respondere). Per tant, és tenir consciència que, implícitament en el rol de PM (project manager), significa donar resposta davant qualsevol persona i situació, per complexa que sigui, durant el transcurs del projecte. En molts casos no significa saber la resposta, però sí fer-se’n càrrec i aconseguir-la.

2. SENTIT DE PERTINENÇA:

Aquest sentit té un doble vessant. Primerament, significa saber que es forma part d’un equip de projecte, que es reconeixen els altres per igual i que la millor manera d’obtenir un gran resultat és teixint uns vincles de confiança entre tots els integrants.

En segon terme, representa també saber que si t’ha contractat una empresa per un projecte concret, tu formes part de l’empresa durant aquest període i, per tant, vetllaràs pels seus interessos. Fent un símil esportiu, seria entendre bé l’escut de defenses en cada moment. En un moment crític a casa client, mai no pots perdre de vista aquest aspecte.

3. SENTIT D’URGÈNCIA:

D’urgències en poden aparèixer i de fet en sorgeixen gairebé sempre durant un projecte. Doncs bé, cal saber que una urgència real no entén d’esperes. Com dirien els anglesos és un right now -ara mateix- . El Project Manager ha de tenir l’habilitat d’anticipar situacions d’aquest estil i avaluar bé els riscos de les coses importants però no urgents. Alhora ha d’estar preparat per l’inevitable i activar les accions necessàries quan veritablement cal la màxima celeritat.

4. SENTIT DE LA VERITAT:

Hi ha una màxima que diu; Digues la veritat, només la veritat i res més que la veritat, …però no tota la veritat. On vull anar a parar? Doncs que durant un projecte cal saber quina informació es pot transmetre a l’altra part i quina no. Sincer sí, però sense arribar al ‘sincericidi’. Es tracta de ser honest i… llest.

5. SENTIT DE VULNERABILITAT:

Reconèixer-se vulnerable, saber-se inferior en el domini de certs coneixements o expertesa no ha de fer cap por al PM, sinó que ha de servir per fer aflorar el millor de certs integrants de l’equip, fer-los-en partícips i aprofitant aquesta intel·ligència col·lectiva pel bé del projecte.

6. SENTIT DE LIDERATGE:

Com a tot art, el lideratge es practica i és una via sense fi. Sempre es pot anar més enllà. Com deia Peter F. Drucker: es gestionen les coses, es lideren les persones. Per tant, un PM ha d’anhelar i treballar les habilitats de lideratge. Un autolideratge en primera instància, i després tenir el valor d’exposar-se, de ser el punt de suport i de coratge al llarg dels projectes.

7. SENTIT COMUNICATIU:

De la mateixa manera que no es pot no liderar, no es pot no comunicar.

Cal tenir present la regla 55-38-7 d’Albert Mehrabian: el 7% de la comunicació recau en el llenguatge verbal (paraules), el 38% en el paraverbal (to), el 55% en llenguatge corporal (gest, posició). Sabent això, una reflexió: què i com et comuniques amb el món?

8. SENTIT D’APRENENTATGE:

Sentir-se alumne del dia a dia i mestre de l’ahir.

Tot repte, tota situació complexa és una oportunitat d’aprenentatge. Aquest growth mindset, aquest aprenentatge continu, aquesta mentalitat infinita -que diria Simon Sinek- permet un enfocament molt engrescador davant els reptes/crisis que apareixen en tot projecte, i en comptes de ser esclau de la situació cal passar a considerar-lo com una via inevitable per passar al nivell següent.

9. SENTIT DECISORI:

Fa tres mesos, durant un SAT d’un projecte a Suïssa, vaig poder parlar amb una dona d’altíssim càrrec de l’empresa on estàvem treballant (Nestlé). Una persona que bàsicament pren decisions 24/7. Després de dinar, no vaig deixar escapar l’oportunitat de demanar-li consell. La resposta va ser:

Clean the path, that’s all. It means, check the possibilities, understand what is important to continue, and remove all the others. Decide which one give more value, and push to clear the path and move forward! – (Neteja el camí. Identifica què és allò important i què aporta valor per continuar el projecte, treu del mig la resta, i endavant!)-.

Des d’aquell moment, davant qualsevol situació sempre em ve al cap el mateix: Va, Ivan, identifica, i ajuda a netejar el camí!

10. SENTIT DE REALITAT:

Fa un temps dins del curs Liderazgo Integral d’Àlex Rovira, vaig aprendre els tres ‘Estats del jo’ que defineix l’anàlisi transaccional. Aquests són: el jo Pare (sentit del deure), el jo Nen (principi del plaer), el jo Adult (sentit de realitat). Si bé tota persona acostuma a estar empeltada i a transcórrer per tots o per alguns d’ells, em va agradar aquest concepte i la seva aplicació pràctica en la vida professional. Tenir assumit el sentit de realitat significa: el que és, és. La realitat del dia a dia d’un projecte és que les coses no acostumen a ser ni com ens agradaria (jo Nen), ni com haurien de ser segons els planificats cronogrames (jo Pare). Per tant, des d’aquesta acceptació, prenent consciència d’aquesta posició realista, per tot PM és bo fer un calibratge just de les coses, així com d’un mateix i dels altres.